hit counters

viernes, 14 de abril de 2017

Castell de Sant Pere - Plans de la Maçana - Mina de Conivella



20/01/2017: Nova visita a la fantàstica Vall de Ribes, arribant amb el tren a Ribes de Freser!




Una ruta molt semblant a la que vam realitzar fa un any, però afegint novetats!



Castell de Sant Pere



Passeig de la Margarideta



Font de la Margarideta



Font de Santa Caterina, a l'esquerra de la imatge, just al punt on comença la nostra ascensió!








Comencem pujant amb les fulles del roure a terra i amb algún bedoll a la vista, que a la primavera la seva fulla groga conjuga molt bé amb les rouredes i pinedes, també a la tardor!



Neu granulada, que no neu jeje, aquesta es faria esperar encara una bona estona!



El Puigmal (2.910m), un hivern que a base de llevantades ha afavorit a tot el Pirineu Oriental en quan a precipitació, i es veu a simple vista!



Alberg Pic de l'Àliga i les muntanyes de la Vall de Núria!



Saludem a les primeres vaques i ens anem acomiadant de la roureda i els bedolls...



...i agafem un sender més estret, tot endinsant-nos per la pineda!



Arribem a la Collada del Manter (1.150m), lloc de repòs de les vaques i...



...on hi ha el búnquer que fa un any ens va passar per alt, pel motiu que expliquem en el vídeo reportatge...



...molt a prop, just abans de la collada, també trobem altres construccions històriques, ara envoltades de silenci i  pau!



Amb aquest no els hem vist tots, a altres vessants muntanyoses de Ribes de Freser n'hi ha més, i amb bones panoràmiques, que ja visitarem un altre dia!



Per elles és el moment de jeure...



...i menjar...



...així que en prenem nota i decidim que aquí farem una aturada per dinar, amb unes vistes impressionants!!



Planoles i la Collada de Toses



La Covil (2.003m)



Queralbs



Alberg Pic de l'Àliga



Pardines, coberta per una minsa nevada, no per la boira!



No pot faltar la processionària del pi!



Poc a poc la tarda es va tancant, mal moment per a qui estigui pujant o baixant del Puigmal!!



Finalment arribem als Plans de la Maçana, on a base de guanyar desnivell i temps, tenim el premi de trepitjar neu...



...i guadir en directe d'una nevada, modesta, però molt gratificant!



Una caseta on segurament guardaven les eines, just al costat de l'accés a la Mina de Conivella...



...ens servirà de refugi temporal...



...i aixé mentre vagi nevant, seguir gravant sense por que la càmera es mulli! jeje...



...però no ens hi estem gaire estona, perquè volem fer una petita expedició per alguna de les seves galeries...



...sense entrar gaire endins perquè ens hem deixat el frontal a casa, aisshhh...



...tot i així observem un instant que ens crida l'atenció, i és aquest punt on l'aigua hi queda retinguda!



Finalment ens donem per satisfets i sortim per una boca més ample, just al costat de la que hem fet servir per entrar. Es veu perfectament que la nevada és de curta intensitat, els meteoròlegs han encertat la previsió!



La mateixa neu ens marca el camí de tornada, fora mapes! jaja



Tornem a passar el Collets del a Moixera i travessem el Bosc d'Ardena, amb un silenci regenerador, només adornat pel cant dels ocells...



...un d'ells el Pit roig!



No és el búnquer de les vaques, és un altre dels que hi ha i que ja vam contemplar l'any passat. Recordar que aquesta és la zona dels Set Fortins, on hi ha búnquers camuflats: "es van construir acabada la guerra civil per tal de protegir la frontera de la hipotètica invasió de forces enemigues, una vegada finalitzada la II Guerra Mundial" (Centre Alpí Vall del Segadell)! N'hi ha més repartits per altres muntanyes de la Vall de Ribes, i que també podrem tornar a citar en pròximes visites, aquest concretament està a la cota 1.260m seguint la ruta clàssica de Ribes de Freser fins al Taga!



I parlant de les vaques, aquí les tenim, sembla que hagin fet la ruta amb nosaltres!! jaja



Estem desfent el camí que hem fet de pujada, per tan passem novament per la Collada del Manter, on observem tímides cortines de neu, més impulsades pel vent que efectives, però que dibuixen un bon panorama!



Qui gosaria ara acostar-se al "Búnquer de les Vaques"? "Missió impossible", basada en fets reals! jajaja



Bromes a part, ja l'havíem observat detingudament tot el que que volíem a l'anada, per tant tot i que el camí passa a prop, passem tranquils mantenint les distàncies i tirem del zoom de la càmera...



...per inmortatlitzar uns moments d'inmensa felicitat, tot i que això ens recorda que se'ns ha acabat l'aigua i necessitem beure!!



No ens mostra l'accés a una font precisament jeje, però té bon sentit ja que ens guia en la bona direcció!



Ja hem culminat la sortida, ben amunt on hi ha els núvols i es veu neu, és don venim...



...al riu Freser trobem un Corb marí que ens "convida" a un banyet, però ho deixarem està perquè perdem el tren, sinó sí eeeeh!! jajajaja...



...i vigila tú, encara et menjarà el Bernat pescaire!! jaja

domingo, 5 de febrero de 2017

El Catllar (1.122m)



26/01/2017: El dijous vam visitar El Catllar, una muntanya abraçada a Ripoll i que ofereix amplis recorreguts entre boscos, prats, masos i construccions històriques; ja sigui per pista o per senders.




Per venir fins a Ripoll vam agafar el tren de la Línia R3, que uneix la Costa Central amb els Pirineus Orientals...



...tot creuant les comarques interiors de Catalunya, on la neu ja era visible, fet que va fer molt especial la meitat del trajecte!



A Ripoll ja podem observar la gran quantitat de neu acumulada, tan a les cases com a la vegetació, un fet poc habitual i que no es repetia des del març del 2010!



Creuem el riu Freser...



...i tot i que ja han passat unes hores des de que ha deixat de precipitar...



...la neu meravella a tots els pisos!








Ja estem a punt per començar una nova ruta circular, la pujada serà bàsicament per una pista, tot passant per l'Ermita de El Remei, el barri de Els Brucs (on veurem els masos de El Puig i El Mir) i seguirem l'ascens pels Solells del Catllar fins a arribar al mateix Catllar!



La fotografia és nostra, però el ninot no, jaja!



El dia es va aclarint i se'ns obre una Ripoll mai vista pels nostres ulls igual abans!



Abans d'agafar la pista, no podem evitar creuar el camp i trepitjar un bon tou de neu!!



Finalment agafem la pista on la neu cedeix a contrarellotge per efecte del sol...



...nosaltres tranquils perquè tenim la càmera aïllada de qualsevol impacte! jeje



Ermita Nostra Senyora del Remei, un lloc on cada any a mitjans d'octubre es celebra un Aplec, que s'acaba amb un esmorzar de germanor consistent amb pa amb cansalada...



...un menú que segurament no coincideix amb el de les vaques, que amb aquests dies d'autèntic hivern han rebut un aport extra!



Alguns prefereixen hivernar vista la situació! jeje



El Puig dels Brucs



El Mir, un mas que a l'estiu acostuma a ser una casa de colònies...



...ovelles...



...un burro, cabres, també un senglar...



...i tots contents amb una bossa de menjar que els ha portat en Lluís (a la meva dreta), un pastor retirat...



...molt conscients de que són dies tendres per a nosaltres, rodejats de neu, però molt complicats per aquests animals, els quals evindenment donem per fet que els seus propietaris en tenen cura!



Seguim pujant per la pista, i com diria aquell, ens sentim vigilats...



...mentre altres s'estrenen pasturant a la neu!



Qui segur pagarà cara la nevada és la processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa)!



Boscos emblanquinats de d'alt a baix...



...valls enfarinades i més hivernals que mai...



...neu que es resisteix a baixar del pi...



...neu que no deixa d'abraçar el boix...



...i neu que contra la gravetat s'aferra al terra!



Santa Maria del Catllar...



...una antiga parròquia que actualment presenta un aspecte deplorable!



Just abans d'arribar al Puig del Catllar, a 1.122m d'alçada, podem gaudir dels masos que hi ha al llarg de la Riera de Vilardell, que serà motiu d'un nova ruta en una propera visita al Ripollès!



La baixada serà per un sender enmig del bosc, on ens esperen 400m de desnivell i punts d'interès importants, com el Mirador de la Rosa dels Vents i el Fortí del Pla de la Bandera!



Deixem en darrera les antenes de El Catllar...



...i agafem un sender molt ben fitat...



...al qual és impossible perdre la traça gràcies a les petjades sobre la neu d'altres persones que hi han passat abans!



Es emocionant caminar tot rodejat d'un bosc emblaquinat!



Mirador "Rosa dels Vents"



Fortí del Pla de la Bandera...



...va ser una torre defensiva que varen bastir els lliberals el 1838 per a fortificar la Vila de Ripoll!



En fi, acabem una jornada molt profitosa, tot caminat per les muntanyes del Ripollès i esperant tornar aviat, i si pot ser amb aquest mateix aspecte! jeje



Moltes gràcies Ripoll!!!