hit counters

sábado, 24 de febrero de 2018

Nevades del 8 i 12 de febrer a Collserola!



8 i 12 de febrer 2018: En aquests dos dies vam gaudir de nevades a la Serra de Collserola, la primera molt testimonial però diurna i molt visible, i la segona més efectiva però nocturna!




8/02/2018: En aquesta ocasió vam decidir fer seguiment des del Passeig de les Aigües, a uns 300m d'alçada, on la nevada ja era maca maca!








Neu que va caure al migdia, durant una hora i mitja aproximadament!



Quan el dia es comença a obrir observem que la muntanya està enfarinada a partir d'uns 400m, molt lleugerament, sense necessitat de comptar centímetres...



...però aquesta curta nevada, diurna, ens ha regalat estampes molt emocionants!



En poca estona els núvols de precipiació es retiren mar endins...



...ni rastre de neu al Passeig de les Aigües, per tan decidim seguir pujant fins al Tibidabo...



...on trobem la vegetació adornada de blanc!



12/02/2018: Quatre dies més tard, i en aquest ocasió de nit, pugem directament al punt més elevat del Parc Natural de la Serra de Collserola, al Tibidabo (512m), per seguir la segona nevada de la temporada!!!








Abans del premi gros ens visita una tempesta amb tres llamps que impacten a la Torre de Collserola i neu granulada...



...molt fàcil de detectar perquè són molt sorolloses al caure a terra, com una pedreta rodona!



La paciència té premi i cap al vespre la neu fa acte de presència amb molta empenta!



Ràpidament sumem centímetres i les màquines llevaneus avui sí els toca actuar!...



...la seva presència es fa indispensable i la seva tasca salta a la vista...



...només cal observar la diferència entre on ha passat la màquina i on no!



Nosaltres però, no tenim cap problema perquè baixarem un tros a peu i el restant amb funicular i ferrocarrils, així que tenim temps per observar com la neu s'ha fet ben present!



Com s'acostuma a dir popularlment: "Nevant a tot drap"!!!



Ben servits de neu, i gratis, convida la casa! jeje



Neu que ben aviat serà aigua benvinguda per tots els arbres!



L'endemà, dia 13/12/2018 vam caminar per la obaga de Collserola on encara quedaven restes de l'or blanc!



Em sembla petit que més que un fins un altre, serà un fins aviat, molt aviat!!

lunes, 8 de enero de 2018

Punta Alta de Comalesbienes (3.014m)!!!



30/07/2017: Seguim a l'Alta Ribagorça i canviem el recorregut de vall del dia anterior pel d'alta muntanya, on pujarem fins als 3.014m de la Punta Alta de Comalesbienes!




Sortirem des de la Presa de Cavallers i farem el cim per la via directa: barranc, estanys, tarteres i la carena de Comalesbienes ens esperen, tot afrontant un desnivell de 1308m! Abans però també farem el Pic de Comalesbienes, que per pocs metres no és un tres mil més dels Pirineus, però igualment interessant! Baixarem pel mateix lloc, tot i que hi ha la opció de fer la circular tot baixant, o pujant també, pel Refugi de Ventosa, l'Estany Negre i Estanys de Colieto, una via que segurament explorarem en una altre ocasió! El track aquí!








En Benji ens indica que avui ens sentim motivats, així que sense més comencem a pujar pel Barranc de Camolesbienes...



...en tot moment tenim a la nostra esquena vistes espectaculars al Besiberri Sud i al Comaloforno, altres grans cims del Pirineu català!



Una fita una gran roca ens indica el final de barranc i l'inici de la tartera, on poc després arribarem als...



...Estanys de Comalesbienes!



Poques congestes de neu a la vista i molt dividides!



Dos estanys més de Comalesbienes, aquests més grossos...



...fins i tot mantenen la seva immensitat observats des del Pic de Comalesbienes (2.993m), on hem accedit...



...tot grimpant pel rocam...



...i per la carena, des d'on observem: la Cresta dels Besiberris (Nort, del Mig i Sud), el Tuc de Molières i la Glacera de l'Aneto!!



En imatge el Pic de Comalesbienes, on hem baixat una mica i ens hem enfilat denou per la carena del cim que hi ha al costat, el més alt del dia...



...la Punta Alta de Comalesbienes (3.014m), el 4rt tres mil d'un servidor!



Al cim hi ha espai per unes quantes persones, vigilant això si amb múltiples rocs mogudets que no ens han de fer perdre la concentració per evitar un ensurt; les vistes com de costum en alta muntanya són impressionants!!



Montardo (2.833m)



Estany Gelat



Besiberris, Comaloforno, Molières, Aneto i als nostres peus la Presa de Cavallers!



Crestes Barrades, Estany Gelat, Crestes de Colieto, Pic de la Pala Alta de Sarradé, Pic de la Pala Gespadera, Bony d'Aigüissi, Estanys de Comalesbienes!!



Tot i que amb no gaire claredat, el punt més elevat de Catalunya: la Pica d'Estats!



Ja de baixada ens creuem amb una família de Isards (Rupicabra rupicapra)!



En fi, una jornada magnífica on la meteorologia ens va respectar, només quatre gotes grosses al final del dia i que ens van refrescar l'esforç! jeje

miércoles, 3 de enero de 2018

Vall de Boí: Barruera - Durro - Saraís



29/07/2017: Ens desplacem a la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça, per realitzar una ruta circular molt interessant, rica en cultura i paisatges!




Des de Barruera pujant fins a Durro i passant per Sant Quirc direcció al poble abandonat de Saraís, per després baixar al riu Noguera de Tor i seguir pel Camí de l'Aigua fins al punt d'inici tot creuant el Pantà de Cardet. Track de la ruta aquí!








Comencem la caminada a Barruera, en plena Vall de Boí...



...en destaca l'església de Sant Feliu de Barruera, que pertany al grup d'esglésies romàniques declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO!



Primeres passes i hem de creuar el riu Noguera de Tor, afluent de la Noguera Ribagorçana!



Agafem el camí que uneix Barruera amb Durro, tot creuant un bonic bosc de: Ametllers, Molsa, Boix, Falgueres i altres espècies vegetals!



Riuet de Durro, per on travessa també la Ruta de la Fauna de Durro!



Primeres cases del poble de Durro, amb un empedrat que conserva la seva identitat!



L'església de la Nativitat de la Mare de Déu de Durro, una obra romànica dels segles XII-XIII...



...en ella hi resideix temporalment l'amic Roquerol (Ptyonoprogne rupestris), amb les cries quasi preparades per volar!



Tot i que ens trobem a plena muntanya, també observem una interessant presència d'horta a diferents sectors del poble!



Fonts des Bets, sempre és recomanable portar aigua però avui no ens en faltarà durant quasi tot el recorregut!



Davant de Sant Quirc, el lloc on cada mes de juny s'inicia la Festa del Foc, en aquest punt del que se'n diu "Foc al faro" i que permet encendre les falles perquè il·luminin als fallaires en la seva marxa fins al poble!



Sant Quirc de Durro, edifici del segle XII, de dimensions reduïdes i amb aportacions barroques!



Una panoràmica exepcional cap a l'altre vessant de les muntanyes de Barruera, on observem la Costera dels Prats, on es troba l'Ermita de Sant Salvador, que seria setmanes després motiu de visita!



Sant Quirc i Durro, aviat els perdrem de vista per seguir el sender cap a Saraís!



Durro



Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, a l'esquerra sobresurt la Punta Alta de Comalesbienes (3.014m), cim que vam assolir el dia següent!



Per error seguim el GR11-20 més enllà d'on era necessari, però tot i així arribem fins a una balconada espectacular que ens permet contemplar les muntanyes: boscoses i amb fort pendent! Al marge dret inferior sobresurt el poblet de Cardet!...



...reculem el kilòmetre i mig que hem fet de més, (3km extres en total), on ens trobem amb una intervenció forestal, i seguim ara sí pel camí correcte!



Saraís, fins l’any 1937 comptava amb un nucli més o menys regular d’habitants, però va sofrir un incendi que va cremar quasi tot el poble. Avui dia la vegetació s'ha recuperat de forma natural, no així les cases que es troben en estat ruinós...




...les poques que aguanten aviat seran història no visible d'un passat que va ser molt present!



Alguna estructura encara aguanta dempeus tot i el clima exigent de la zona!



A bon ritme baixem pel costat del Barranc de Saraís i arribem novament a l'alçada del riu Noguera de Tor!



Finalment, amb la última llum del dia, tot seguint un tram del Camí de l'Aigua, arribem al Pantà de Cardet, a pocs metres de Barruera!