hit counters

sábado, 14 de marzo de 2015

Besiberri Sud (3.023m)



L'any passat vam fer el Tuc de Molières en un sol dia, va ser molt intens i apassionant, però aquesta vegada vam decidir allargar més el moment i realitzar la ruta en dos dies, 1 i 2 setembre de 2014, i més aprofitant que a mig camí hi ha un refugi lliure molt ben acondicionat!




Una primera part molt boscosa fins arribar a l'Estany de Besiberri, on poc després el terreny passa a ser clarament rocós, és el que sempre té l'alta muntanya, aquest canvi brusc de paisatge!








Aparquem el cotxe a la boca sud del túnel de Vielha, una mica més a baix a 1.550m, a l'aparcament que tenim davant del Refugi forestau de Conangles.



Mai havia tardat tan a creuar un riu (el Noguera Ribagorçana), tot i així no em va donar temps a contar-les totes, però a simple vista hi ha les mateixes que antany.



Després de planejar uns pocs centenars de metres i fer entrar les cames en calor, comencem a pujar tot atravassant el Bosc Negre, un nom molt ben guanyat, doncs...



...la fageda (Fagus sylvatica) redueix notablement la radiació solar en superfície, i en els casos de major exposició...



...ens podem refugiar en una armadura natural.



Creuem en varies ocasions el Barranc de Besiberri...



...l'aigua és la font de la vida i entre elles la meva, és qui em va donar forces per seguir viu i ben viu, sempre que veig una cascada o un torrent desperta en mi un sentiment d'amor etern i agraïment molt fort!



Conforme anem pujant l'entorn s'obre i ja no som sota la "protecció" de la coberta arbòria...



...el rocam sobresurt i es va imposant a la vegetació, i és que estem pròxims als 2.000m d'alçada i més concretament a...



...l'Estany de Besiberri, a 1.990m!!



Davant nostra podem observar la impressionant Cresta de Besiberris (d'esquerra a dreta: Besiberri Nord, Besiberri del Mig i Besiberri Sud) i sota d'elles un punt brillant que és on farem nit!



Aquesta va perduda buscant el seu príncep! jaja



Territori de marmotes, en vam poder observar algunes, una surt al vídeo.



Cota 2.157m i arribem a l'Estanyet, on trobem...



...un dels rocs més grans que han vist mai els nostres ulls, l'amic Óscar no dona la talla i jo tampoc!! Això sí és una roca i la resta són pedres jajaja!



Refugi Nou de Besiberri, a 2.220m!!



Pel dia següent la muntanya no enganya: rocs i congestes de neu seran la tònica fins al cim.



Jo crec que li podem donar un aprovat més que merescut a la instal·lació...



...fins i tot hi ha un espai per dinar amb comoditat però també amb...



...un servei de biblioteca, en forma de retalls descarregats de blogs d'internet, com en un futur podria ser el post que estic editant ara jaja!!!



Important detall, cert que a finals d'estiu és quan menys hem de patir pel fred, però igualment som a l'alta muntanya i aquesta doble comporta ens mantindrà protegits de les baixes temperatures nocturnes.



Els càlculs van sortir rodons i ens va donar temps de veure caure la llum del sol i sortir la lluna, cada moment és un regal!



Si una cosa no falla mai en aquest àmbit és sortir d'hora a caminar, i així ho vam fer...



...abans que el dia es situés damunt nostra ja vam posar la maquinària en marxa!



Just al peu de la Cresta de Besiberris, però com no escalarem, jaja, encara queda un llarg camí...



...tot resseguint els Llastres de Besiberri...



...encarant-nos cap a la Collada d'Abellers, on hi ha concentrades totes les congestes de neu de la ruta...



...i sota seu amaguen alguna que altre sorpresa...



...bastant desagradable l'actitud que, des de sempre, algunes persones tenen a la natura.



Increïble, encara no ens acaba d'atrapar la llum, bo per tal de no suar en excés però això té una conseqüència...



...i és que s'ha de creuar aquest bloc de gel si i si per seguir pujant, una situació que durant uns quinze llargs minuts em va generar molta inseguretat en mi mateix tot recordant l'accident terrible del 5 de maig de 2011. Aquí és on anar acompanyat a la alta muntanya juga un paper molt important, i gràcies al meu gran amic Òscar Boada i als crits d'ànims de l'anglès Markus (la persona asseguda en la imatge, del qui faig menció al vídeo) vaig trobar la manera i la confiança necessària per superar "la prova", gran idea la de l'Òscar de creuar de genolls i amb dues pedres una a cada mà que feien la funció de piolet (ja en compraré un per la pròxima vegada, no tornarà a passar), avançant poc a poc però amb fermesa!! Tot i això no va ser el punt de més perill de la jornada...



...si bé les altres congestes no alteraven la ruta i es podien creuar tranquil·lament, ara entràvem en la de zona màxim risc...



...sobretot pel record a una noia que hi va perdre la vida, i per tant calia està alerta perquè...



...es tracta d'una via estreta, una canal amb un fort pendent i on les roques es desprenen amb facilitat; per aquest motiu en aquest punt és recomanable deixar uns quants metres de distància entre nosaltres com a mesura de seguretat, i amb molta precaució arribem a...



...la Collada d'Abellers (2.885m)!! A la meva esquerra: my new friend Markus!!!



A la dreta tenim el Pic d'Abellers (2.983m), que deixaríem per la tornada, però malauradament es va aixecar un vendaval i ho vam deixar està...



...però a l'esquerra teniem el nostre objectiu real, el qual no va ser necessari dir que no perquè aleshores el vent estava encara encalmat,...



...el Besiberri Sud (3.023m), molt bona feina amics!!!!...



...la Cresta de Besiberri, nosaltres estem a l'extrem sud i al fons es veu el Nord!!!




Ens hem guanyat aquestes vistes:



Massís de l'Aneto i Tuc de Molières (3.010m)


Estanys Gelats i Estanys de Gémena

Pic del Comaloforno (3.029m)

Mirant cap al pròxim objectiu a finals de l'estiu 2015: la Punta Alta de Comalesbienes (3.014m)!!

El Congost de Mont-rebei al fons de la imatge.

La Pica d'Estats (3.143m)!!

Vam està una hora al cim, és per aquest motiu que mirem de fer aquestes muntanyes tan altes quan hi ha el millor temps possible, per viure aquesta sensació al màxim, tard o d'hora hem de tornar però si ho podem ajornar molts minuts millor.




El descens el realitzem pel mateix camí de pujada, a partir de la Collada d'Abellers: Markus darrera meu a uns metres, jo al mig i...



...l'Òscar davant, en una fotografia costa interpretar 100% la realitat però no és exagerada la seva posició, cal assegurar cada pas, i de fet...



...sort que vam guardar les distàncies, perquè a mi se'm va moure un roca que va lliscar molt metres pendent a baix, però no va ser necessari donar l'alerta gràcies a que vam complir amb les "normes" de seguretat.



El sol ara sí que apreta amb ganes, i és molt positiu per a nosaltres ja que...



...la congesta es suavitza i ara inclús s'hi pot caminar per damunt alegrement com fa en Markus, jaja...



...altres en canvi preferim baixar de cul i jugar una mica als autos, deixant "petjada" del nostre pas jajaja.



Un dia genial, magnífic,...



...una bona migdiada al refugi i...



...ens acomiadem dels Besiberri,...



...tot creuant el torrent,...



...el Bosc Negre...



...i finalment a l'aparcament, apurant una mica les hores de llum!